This post is also available in: English
Mona Abaza
Llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Americana del Caire (1982), obtingué el màster en sociologia per la Universitat de Durham (1986) i el doctorat per la Universitat de Bielefeld (1990). És professora titular al Departament de Sociologia, Antropologia, Psicologia i Egiptologia de la Universitat Americana del Caire. Entre les seves publicacions destaquen Twentieth Century Egyptian Art: The Private Collection of Sherwet Shafei (2011) i The Cotton Plantation Remembered: An Egyptian Family Story (2013).
Giuseppe Barbera
Doctor en ciències agrícoles per la Facultat d’Agricultura de la Universitat de Palerm (1973), s’especialitzà en problemes agronòmics de reg a la Universitat de Bolonya (1976-1977). És professor d’arboricultura a la Universitat de Palerm des del 1995. Ha estat coordinador científic nacional del projecte PRIN: «I paesaggi dell’agricoltura tradizionale in Italia: definizione di un modello interpretrativo multidisciplinare e multiscala finalizzato alla pianificazione e alla gestione». És membre, entre d’altres, de la Società Orticola Italiana, del Gruppo di Ricerca Mediterraneo sul Mandorlo (GREMPA) i de l’International Society of Horticultural Science.
Xavier Barral
Llicenciat en història de l’art i arqueologia per les universitats de Barcelona i de París, es doctorà a la Sorbona de París, on fou professor adjunt d’història de l’art medieval fins que l’any 1978 va ser nomenat catedràtic d’Història de l’Art i Arqueologia a la Universitat de Rennes. Ha estat director de la Missió Històrica Francesa a Alemanya i del Museu Nacional d’Art de Catalunya. És membre de l’IEC des del 1992.
Rachid Bellil
Originari de la Gran Cabília (Algèria), és sociòleg, investigador i escriptor. Ha dirigit diversos reportatges en contribució amb l’Enterprise National de Télévision (ENTV) sobre els oasis de Gourara i del Sud (Sàhara). És investigador al Centre Nacional d’Investigacions Prehistòriques, Antropològiques i Històriques d’Alger, a Algèria.
Francisco Beltrán
Doctor en filosofia i lletres (secció d’història), és catedràtic d’història antiga a la Universitat de Saragossa. Ha centrat la investigació en l’epigrafia llatina i paleohispànica i en la Hispània antiga, amb una atenció especial als problemes de contacte cultural, a la irrigació en el món romà i a l’epigraphic habit. És director i fundador de la revista Palaeohispanica. Revista sobre Lenguas y Culturas de la Hispania Antigua, de la Institución Fernando el Católico, i director de la col·lecció «Ciudades Romanas de Hispania» de L’Erma di Bretschneider (Roma).
Xavier Casanovas
És president de RehabiMed, on dirigí el projecte Montada (2009-2012). És professor de rehabilitació d’edificis a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Promou activitats i accions de formació en temes de rehabilitació, energia, residus i altres aspectes ambientals dels edificis existents. Ha estat cap de Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, on va desenvolupar el Test Energia.
Jesús Contreras
Catedràtic d’antropologia social de la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA) del Parc Científic de Barcelona. Les seves línies de recerca principals són l’antropologia econòmica i la del consum, particularment dels consums alimentaris. Ha fet treball de camp en diferents zones de l’Estat espanyol i dels Andes peruans. Ha publicat llibres com Productes de la terra (2003), Alimentación y Cultura. Perspectivas antropológicas (2005) i Alimentaçao, sociedade e cultura (2011).
Pietro Corrao
És llicenciat en filosofia per la Universitat de Palerm (1976) i diplomat en arxivística, paleografia i diplomàtica per l’Arxiu de Palerm (1978). És professor d’història medieval a la Universitat de Palerm i autor de nombrosos assajos sobre la Sicília medieval i la Corona d’Aragó en l’edat mitjana, com ara Governare un regno. Potere, società e istituzioni in Sicilia fra Trecento e Quattrocento (1991) i La Corona d’Aragona nel Mediterraneo orientale del Quattrocento (2009). Des del 2009 forma part del consell de direcció de la Società Italiana degli Storici Medievisti (SISMED).
Andreu Domingo
És doctor en sociologia, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics. Està especialitzat en l’estudi de la població i ha realitzat investigacions en els àmbits de la família i el matrimoni. Darrerament ha centrat la recerca en les migracions internacionals. Ha escrit articles en revistes especialitzades i obres com l’assaig Descenso literario a los infiernos demográficos: distopía y población (2008) i El llegat del doctor Deulofeu (Premi Marià Vayreda 2004).
Hermenegildo Fernandes
És professor adjunt al Departament d’Història a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, on ensenya des de 1987 i exerceix de director adjunt des del 2009. S’ha dedicat a la història medieval, a la història d’al-Andalus i a la història de l’Islam medieval. És professor visitant a la Universitat Mohamed V al-Agdal Rabat. Ha col·laborat en la História de Portugal, dirigida per John Medina (volum 3) i en la Nova História da Expansão Portuguesa, dirigida per António Henrique Rodrigo de Oliveira (volum 3). És membre de la Sociedade Portuguesa de Estudos Medievais i de la Sociedade de Geografia de Lisboa, i investigador del Centro de História da FLUL.
Llorenç Ferrer Alòs
És catedràtic del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca són història de la familia, història agrària, història del treball, protoindustrialització, i fiscalitat. Ha desenvolupat diferents projectes en el context del grup Treball, Institucions i Gènere. Entre altres publicacions és autor de Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya Central (segles xviii-xix) (2011) i Feines i eines de pagès (2013).
Senén Florensa
Diplomàtic i ambaixador, és president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2013-) i president de la seva Comissió Delegada des del 2005. Ha estat vocal assessor en el Gabinet del President del Govern espanyol (1979-1982); primer secretari de l’Ambaixada d’Espanya davant la UNESCO (1986); secretari general dels departaments de Comerç, Consum i Turisme (1986-1989) i de Política Territorial i Obres Públiques (1989-1992) de la Generalitat de Catalunya; cònsol general a Berlín (1992-1996); director general de l’Instituto de Cooperación con el Mundo Árabe, Mediterráneo y Países en Desarrollo del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació (1996-2000); ambaixador d’Espanya a Tunísia (2000-2004), i secretari d’Afers Exteriors del Govern de Catalunya (2011-2012).
Antoni Font
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1968), i es doctorà el 1977. És catedràtic del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. És un dels membres fundadors del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, juntament amb l’arquitecte Manuel de Solà-Morales i Rubió. És autor de nombroses publicacions, com Instrumentos de proyectación urbana (1984), i curador de L’explosió de la ciutat: transformacions territorials en les regions urbanes de l’Europa Meridional (COAC, 2007).
Laura Fregolent
Doctora sobre ciència i mètodes per a la ciutat i el territori europeus, és professora adjunta del Departament de Disseny i Planificació en Entorns Complexos de l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia (Universitat IUAV). Les seves línies de recerca són les interaccions entre els instruments de planificació i els principis del desenvolupament sostenible i els processos d’expansió urbana. Des del 2007, és directora, juntament amb Michelangelo Savino, de la revista Archivio di Studi Urbani e Regionali, editada per Franco Angeli.
Luciano Gallinari
Doctor en història medieval per la Universitat de Càller, és investigador de l’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea del CNR de Càller, on dirigeix el projecte «Mediterraneo: sistemi geopolitici ed identità culturali». També és coordinador al CNR/CONICET del projecte científic «Italia-Argentina: ovverosia il Mediterraneo in Sudamerica. Storia, arte e cultura tra xvi e xxi secolo», i dirigeix Rime Rivista di Storia dell’Istituto dell’Europa Mediterranea. El 2009 va ser president del 12th Annual Mediterranean Studies Congress, organitzat per l’Associació d’Estudis de la Mediterrània de la Universitat de Càller i de l’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea.
Joan Ganau
Doctor en geografia per la Universitat de Barcelona (1993), és professor al Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. Dirigeix la Cátedra Repsol de Competitividad y Desarrollo Regional des del 2011, i és director adjunt de la Cátedra UNESCO «Ciudades intermedias y desarrollo» des del 2008. És autor de nombroses publicacions; ha coordinat Vivienda y sociedad: nuevas demandas, nuevos instrumentos (2008), amb Josep M. Llop, i Xarxes de ciutats a Catalunya (2009), amb Pilar Riera.
Salvador Giner
És doctor en sociologia per la Universitat de Chicago (EUA) i catedràtic emèrit de sociologia de la Universitat de Barcelona, on fou director del Departament de Sociologia (1987-1991). Ha estat professor en diverses universitats europees i americanes, i catedràtic i director del Departament d’Antropologia i Sociologia de la Universitat de l’Est de Londres (Brunel). Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995) i el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques (2006). És doctor honoris causa per la Universitat de Valencia (Veneçuela, 2005), la Universitat de Lleida (2013) i la UNED (2016). Fou president de l’IEC del 2005 al 2013.
Joan Gómez
És doctor en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1986). L’any 1988 es va incorporar com a professor titular en l’àrea de filologia llatina a la Universitat de Barcelona i, més endavant, va passar a la UAB, on és catedràtic des del 2002. És president de l’Institut d’Arqueologia Clàssica (ICAC) des del 2013, en el qual havia format part del consell directiu des del 2002. Ha participat com a investigador principal en més d’una vintena de projectes nacionals i internacionals, i és autor d’una àmplia bibliografia. L’any 2000 va rebre de la Generalitat de Catalunya la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària, en la seva primera convocatòria.
Josep Guitart
És doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat d’història antiga, per la Universitat de Barcelona, i catedràtic emèrit d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat sotsdirector general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1980-1984) i impulsor i director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (2002-2006). Ha treballat en les excavacions i els estudis sobre les ciutats romanes de Baetulo (Badalona) i Iesso (Guissona) i en l’edició del full K/S-31 de la Tabula Imperii Romani, corresponent a Catalunya i Balears. És delegat de l’IEC i vicepresident a la Unió Acadèmica Internacional i membre de l’IEC des del 1990.
Francesco Indovina
És urbanista, polític i periodista. Es va graduar en dret a la Universitat de Palerm (1956); estudià a l’Istituto per Imprenditori e Dirigenti di Azienda (ISIDA), i participà en una recerca realitzada per Anna Anfossi, sobre Ragusa i les conseqüències del descobriment del petroli. El 1958 es traslladà a Milà, on va treballar al Centro Studi e Ricerche sulla Struttura Economica Italiana de l’Institut Giangiacomo Feltrinelli, dirigit per Silvio Leonardi. Del 1971 fins a la seva jubilació (2003), fou professor de la llicenciatura d’urbanística a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia. El 2010, la Universitat de Lleida li atorgà el Premi d’Estudis Urbans Joan Vilagrasa. És autor de nombroses publicacions, entre les quals, Dalla città diffusa all’arcipelago urbano (2009).
Paulino Iradiel
Doctor per la Università degli Studi di Bologna, és catedràtic emèrit d’història medieval a la Universitat de València. És membre del comitè científic de l’Istituto Internazionale di Storia Economica Francesco Datini de Prato. Ha publicat, entre altres obres, Evolución de la industria textil castellana en los siglos xiii-xvi. Factores de desarrollo, organización y costes de la producción manufacturera en Cuenca (1974) i Oficios artesanales y comercio en Castellón de la Plana (1300-1550) (1995).
Josep Maria Macias
Doctor en història antiga per la Universitat de Barcelona, és investigador a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Les seves línies de recerca són Tarraco, antiguitat tardana i època altmedieval: urbanisme i topografia funerària; ceramologia i etnografia; territori i vil·les, i termes i hidràulica romana. Durant el període 2014-2016 forma part del grup interinstitucional en arqueologia clàssica MIRMED-GIAC, que inclou investigadors de l’ICAC, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili.
Marisol Madrid
Doctora en geografia i història per la Universitat de Barcelona (2005), és professora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia d’aquesta mateixa Universitat. Des de l’any 2002 és tècnica superior de recerca a la Universitat de Barcelona i està acreditada per l’Agència de Qualitat Universitària de la Generalitat de Catalunya (AQU) com a professora lectora (2011) i com a professora agregada (2013). És membre del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE) de la UB.
Oriol Nel·lo
Llicenciat en geografia i història, en l’especialitat de geografia, per la Universitat Autònoma de Barcelona, és màster en afers internacionals per la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. És professor al Departament de Geografia de la UAB. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (2003-2011). És autor de diversos llibres i articles sobre el procés d’urbanització, política i territori i els conflictes territorials, com Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya (2001) i Francesco Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad (2012). És membre de l’IEC des del 2009.
Almudena Orejas
És investigadora científica d’OPIS al Departament d’Arqueologia i Processos Socials de l’Institut d’Historia del Centre de Ciències Humanes i Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques (Madrid), on pertany al grup «Estructura Social y Territorio. Arqueología del Paisaje (EST-AP)». Entre altres publicacions ha estat coeditora de Landmarks. Profiling Europe’s Landscapes (2008), amb Christoph Bartels, María Ruiz del Árbol i Heleen van Londen, i From present to past through landscape (2009), amb David Mattingly i Monique Clavel-Lévêque.
Joseph Patrich
Es doctorà el 1989 amb la tesi The Monastic Institutions of Saint Sabas – An Archaeological Historical Research a l’Institut d’Arqueologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem, on actualment és professor d’arqueologia. És membre de l’Israel Exploration Society Council des del 1999 i president del comitè de conservació de l’Israel Council for Archaeology des del 2003. Entre les seves publicacions destaca The Judean Desert Monasticism in the Byzantine Period – The Institutions of Sabas and his Disciples, llibre guardonat amb el Premi Yitzhak Ben-Zvi (1996).
Christophe Picard
És professor d’història medieval a la Universitat de París I (Panthéon-Sorbona). És especialista en l’islam medieval i les seves línies de recerca són la història política i social de l’occident medieval, i la història del món marítim medieval de la Mediterrània. És coautor, entre altres publicacions, d’Espaces et réseaux en Méditerranée, VIe-XVIe siècle. Volum 1: La configuration des réseaux (2007), amb Dominique Valérian i Damien Coulon, i de Les territoires de la Méditerranée. XIe-XVIe siècle (2013), amb Annliese Nef, D. Coulon i D. Valérian.
Claudio Povolo
És professor d’història de les institucions polítiques i història del dret medieval modern al Departament d’Humanitats de la Universitat Ca’ Foscari de Venècia. És membre del comitè científic de revistes internacionals, com Annales (redacció eslovena), Crime, Society and History (Ginebra) i Annali di Studi Istriani e Mediterranei (Koper, Eslovènia), i col·laborador de la revista Il Diritto della Regione.
Antoni Riera
És doctor en història per la Universitat de Barcelona i catedràtic emèrit del Departament d’Història Medieval. Ha estat professor convidat a les universitats de Bolonya, Tours, Florència, Gènova, Palerm i París IV. La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’economia i la societat dels Països Catalans (La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo xiv), la resposta de la societat catalana a les calamitats naturals (Els terratrèmols de l’any 1373 al Pirineu. Efectes a Espanya i França) i la història social i cultural de l’alimentació («Société féudale et alimentation», a Histoire de l’alimentation). És membre de l’IEC des del 1996.
Eduard Riu-Barrera
Es llicencià en història medieval per la Universitat de Barcelona (1981). Va dirigir diverses excavacions a Barcelona entre el 1983 i 1985 i es va iniciar en l’estudi de la ciutat altmedieval, que va tractar en el volum xx de Catalunya romànica (1992). Des del 1986 és responsable al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya de la recerca arqueològica i històrica aplicada a la restauració. Entre els edificis en què ha intervingut, en l’estudi i l’excavació, cal destacar els monestirs d’Escaladei, Santa Maria de Vilabertran, Sant Pere de Casserres i Sant Cugat del Vallès.
Joan Roca
Geògraf urbanista de formació, ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’Institut Barri Besòs i al Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Totes les seves investigacions i publicacions s’han centrat en la trajectòria urbanística, social, política i cultural de la metròpolis contemporània. És director del Museu d’Història de Barcelona des del 2007.
Isabel Rodà
És catedràtica al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’arqueologia romana, centrada a Barcino, l’epigrafia llatina i l’escultura romana, des dels primers contactes amb el món preromà fins a l’antiguitat tardana. És membre de l’equip d’investigació que estudia les inscripcions llatines i les escultures de l’Augusteum de Narona (Croàcia). El 2004 va ser nomenada membre corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín. Ha estat guardonada amb el Premio Internacional Genio Protector de la Colonia Augusta Emerita (2011), concedit per l’Asociación de Amigos del Museo Nacional de Arte Romano (Mèrida).
Flocel Sabaté
És catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida, investigador ICREA, doctor honoris causa per la universitat Nacional de Cuyo (Argentina) i professor invitat a les Universitats París I, Poitiers, Yale, Cambridge, ENS Lyon, UNAM (Mèxic), CONICET (Buenos Aires), Concepción i San Juan, entre d’altres. A la Universitat de Lleida dirigeix el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura, i ha estat director de l’Institut de Recerca en Identitats i Societat. Les seves recerques se centren sobre la societat, el poder i el territori a l’edat mitjana. És membre de l’IEC des del 2015.
Joan Sanmartí
Es va doctorar en geografia i història, en l’especialitat de prehistòria i història antiga, per la Universitat de Barcelona amb la tesi La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història (1986). És catedràtic d’arqueologia i director del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia. És membre de l’IEC des del 2007.
João Seixas
Es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor al Departament de Geografia i Planificació Regional de la Universitat Nova de Lisboa i membre investigador del Centro Interdisciplinar de Ciências Sociais (CICS-NOVA). Coordina l’equip per a la Reforma Admnistrativa de Lisboa. És expert d’URBACT – Connecting Cities Building Process i assessor de projectes en l’àrea de Governança Urbana i Planificació.
Christiane Stallaert
Doctora en antropologia social i cultural per la Universitat Catòlica de Lovaina (1993) i màster en filologia romànica (francès i espanyol) per la mateixa universitat (1981), és professora titular a la Facultat d’Arts de la Universitat d’Anvers. Les seves línies de recerca són l’etnicitat, el nacionalisme, la migració, el multiculturalisme, les fronteres i les transferències culturals, l’àrea de la Mediterrània, l’Amèrica Llatina i Bèlgica (Brussel·les).
Farouk Tebbal
Va ser ministre d’Urbanisme d’Algèria (1992-1993) i és expert internacional en temes urbans. Es doctorà en enginyeria civil per l’Escola Nacional de Ponts i Camins de París, i és màster en Enginyeria Estructural per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Ha estat cap de la Subdivisió d’Habitatge d’UN-Habitat i coordinador de la Campanya Global per la Seguretat en la Tinença de l’Habitatge, i també ha estat involucrat activament amb l’American Federation of Government Employees (AGFE) des del seu inici.
Xavier Tiana
Llicenciat en ciències polítiques i relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en estudis europeus i postgraduat en govern local, ha estat cap de l’Oficina de Cooperació Europea de la Diputació de Barcelona i director del Gabinet del Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Des del 2014, és responsable de Relacions Internacionals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i des del 2015, secretari general de MedCities – Mediterranean Cities Network.
Francisco Vidal
És professor titular de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Facultat d’Humanitats de la Universitat de Jaén i membre del grup d’investigació «Sociedades Árabes, Islámicas y Cristianas». És autor de publicacions sobre dret islàmic, la història de l’al-Andalus, la dinastia nassarita, l’Àfrica negra subsahariana, l’aigua en la civilització araboislàmica, les dones i l’Islam, el món àrab i islàmic contemporani, i el Jaén àrab i islàmic.
Hermínia Vilar
Doctora en història (1998), és professora del Departament d’Història de la Universitat d’Évora. Especialista en història religiosa; història social; construcció del poder real i de les relacions amb l’Església (segles xiii-xv), i elits urbanes i la formació de la identitat urbana. Ha estat investigadora en el Projecte DEGRUPE-PTDC (2013-2015). És membre del consell assessor de la revista Historia. Instituciones. Documentos, de la Universitat de Sevilla, i vicepresidenta de la Sociedade Portuguesa de Estudos Medievais.
Asnu Bilban Yalçin
Es doctorà en història de l’art, amb la tesi The Great Palace of Constantinople: its historical development and institutions, per la Universitat d’Istanbul (2000), en la qual és professora d’història de l’art bizantí des del 2009. Ha dirigit diversos projectes i excavacions: «Research of the archaeological and historical topography of Bosporus» (2005-), «Byzantine complex at Mount Nymphaion-Izmir» (2007-), «Late Antique and Early Byzantine findings at Kucukcekmece excavation at Istanbul» (2009-) i «Istanbul, archaeological excavations and restoration works at Bosporus, the Byzantine fortress of Yoros» (2010-).