This post is also available in: English
L’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Europeu de la Mediterrània, les institucions locals i regionals de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Bancària La Caixa i sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional, ha programat el segon seminari internacional Ciutats mediterrànies: l’espai i el territori, continuador del primer seminari, titulat Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament, que es va dur a terme també a Barcelona del 16 al 18 de novembre de 2011.
El primer seminari va reunir un gran nombre d’investigadors, sobretot historiadors, que donaren una visió global d’objectius científics que haurien de ser objecte d’atenció entorn de la ciutat medieval. Les conclusions que se’n descabdellaren van portar a promoure un projecte i a realitzar diverses reunions científiques, com la que se celebrà el 28 de setembre de 2015 a l’IEC, d’on sorgiren elements nous que requereixen una discussió científica i la necessitat d’aprofundir en cinc línies d’anàlisi. Entre aquestes línies es percep la gran importància de l’espai i el territori, els quals poden condicionar el desenvolupament de les societats i, al mateix temps, esdevenir mirall de canvis socials i polítics. És per aquest motiu que s’assumeix que l’anàlisi científica ha de començar per l’estudi de l’espai de l’interior urbà i el territori al voltant de les ciutats que esdevenen la seva regió d’influència.
El seminari s’ha organitzat mitjançant les conferències inaugurals, que plantegen les problemàtiques candents; sis sessions de conferències que aporten un recorregut cronològic en la construcció de l’espai urbà i regional a la Mediterrània des de la prehistòria fins al present; tres taules rodones que debaten sobre els temes axials en la identitat urbana i regional mediterrània, i dues ponències vespertines atentes als reptes actuals de les ciutats mediterrànies. El conjunt aporta una necessària visió diacrònica amb què centrar i abordar les qüestions obertes a l’espai i el territori de les ciutats mediterrànies que s’endinsen en el segle XXI.